Icpx Fixa Ñi, el ritual d’apagada del Foc dels nasa
Abans de narrar aquesta experiència única, es fa necessari agrair la excepcionalitat de que el camí i els esperits de la naturalesa t’hagin portat fins a aquest indret, entre aquesta gent i puguis formar part activa d’aquesta cerimònia, no com a espectadora si no gairebé com a membre de la comunitat.
El ritual del Icpx Fixa Ñi, l’Apagada del Foc del poble Nasa, a la comunitat del Cabildo Indígena de Corinto. Neteja i cura d’energies negatives a través de les plantes, la dansa i l’Avi Foc.
Una bona part de la comunitat, uns 200 indígenes nasa, reunits al voltant del foc sota la tulpa –la maloka. El sol s’està ponent entre núvols, deixant entre-passar una espessa lluentor rogent. Els ancians i thé walas, metges tradicionals, alguns locals i alguns vinguts d’altres comunitats, complauen amb la seva presència, severament disposats a tractar amb energies i esperits de diversos tipus. Els més experimentats fan una introducció; mambejarem la eçç, la coca, amb concentració, es tracta de reunir i expulsar totes aquelles malalties del cos i l’esperit: el malestar, l’egoisme, la ràbia, els vicis, la deshonestedat. La llum vermella al cel, expliquen, augura sang a la comunitat, que està actualment immersa en un procés d’alliberació de terres conquistades per la canya del terratinent. I ja és un senyal significatiu que les autoritats tradicionals del Cabildo, que han de ser els amfitrions primers, arriben tard, per què se’ls han allargat altres activitats. Però arriben. I tocarà doncs, netejar amb dedicació i sensibilitat. Un discurs intens i eloqüent del Mayor Aureliano, un senyor d’àurea infalible i extremadament respectable, ens revela informació universal:
Estem en una era de molta energia negativa. D’explotadors de cultures i matèries primeres. I aquest és el temps d’ells i ells mateixos ens ajudaran a alliberar-nos de totes les energies negatives. Quan parlem d’energia negativa estem pensant en la gent que no ens estima, que té tots aquests mals esperits. En l’odi, l’enveja, l’ambició, la mandra, tot el que tots tenim. Ens concentrarem i demanarem al nostre Avi foc la sanació, l’Avi Foc que està connectat amb el cor de la Mare Terra i del nostre Pare Sol, i ells estan convidats perquè sanin els nostres cossos, les nostres famílies, els individus però també perquè sanin el nostre territori. És veritat que cada cop hi ha més malalties i quan avui posem intenció en sanar-les, ho farem pensant en nosaltres i el nostre cos però sobretot en la família i la comunitat. Pensant, no només en Corinto sinó en tot el poble Nasa, en tot el territori, en tots els altres pobles i en la Mare Terra. Hem convocat al nostre Avi Foc perquè les cremi. Estan les nostres tulpes, les pedres sagrades, la mare, el pare i els fills, la llenya, tots tenen una força espiritual per ajudar-nos. Perquè l’essència de nosaltres és aquesta. Som icpx, foc, som yuhj, aigua, som kiwe, terra i som guegia, vent. I som kuatc,pedra, també, sinó ens desfaríem com una gelatina. I avui estem reprenent, recordant, per ajudar-nos. La invitació a tots i totes és a concentrar-se aquesta nit, per netejar amb la coca primer, demanant suport a tots els esperits. Després, no sabem a quina hora, arribarà el moment de la gran dansa. I més endavant intentarem apagar el foc, amb l’aigua refrescada. I quan surti el sol l’estarem encenent de nou, i agraint. Perquè hem d’agrair també als nostres sers espirituals. Així serà aquest prec. I el ritual ja ha començat. Apaguem els mòbils, si us plau, ens interfereixen espiritualment, ens danyen encara que no us ho sembli, i posem la nostra intenció i concentració en la coca, la dansa i el foc.
Rituals indígenes del segle XXI. El Mayor Aureliano acaba amb algunes frases en nasa-yuwe, la llengua nativa. “Pay wex we we”, li contestarem alguns assistents: “gràcies pels consells” o “gràcies per les paraules”.
A través de les plantes
Passa el dinamitzador del ritual, jovial i despreocupat, oferint la coca en un gran sac blanc. Els assistents n’agafarem un bon puny, sempre amb la mà esquerra, i la voltejarem; rodejarem tot el cos, des del peu dret fins l’esquerra, resseguint la silueta de baix a dalt i de dalt a baix. I cap a dins, de cop –a diferència de com ho solen fer a Bolívia, fulla per fulla. Masteguem conscients, sentint el foc que està cercat per tres grans roques, una per la figura masculina del pare, una per la feminitat, la mare, i la darrera representant als fills, que som tots. Els ancians passen oferint de les seves ya’jas –les bossetes de teixit tradicional- diferents plantes sagrades, cada una amb la seva funció. Algunes les afegim a la massa de coca que tenim entre queixals, altres les hem de passejar per la boca, salivant, i després utilitzar aquest líquid que hem segregat com a refresc: escopir-nos-ho a la mà i passar l’essència pel cos, voltejant com abans, i per la corona.
Se senten lleus murmuris entre veïns, que haurien de tenir a veure amb l’exercici energètic en el que està immersa la comunitat. L’última esplendor del sol ha deixat pas als rajos materns de la lluna, a cinc dies de plena, que enlluernen als que estan per fora les palmes de la tulpa. De tant en tant interfereix, fora de lloc, la il·luminació d’un telèfon mòbil. El Mayor Aureliano, veu necessària una intervenció –plena d’amor i precaució-, referint-se a una malaltia que pateixen alguns joves que no saben sentir i mirar el seu més extens voltant perquè passen massa temps direccionant l’atenció a una petita pantalla. Parla de clíniques de desintoxicació de mòbil, i de joves amb gepa de sebú a causa de les males posicions. Seguim mambejant.
I arriba l’hora de la primera expulsió. Primer els ancians i teh walas, s’acostaran al foc i amb la mà dreta extrauran la bola de coca de l’interior de la galta, la voltejaran pel cos de nou, de dreta a esquerra sempre, i la llançaran bombejada al foc. Segueix el torn de la yu’beca, l’aigua ardent. N’hi oferiran dos polsims cap a la dreta, a la Mare Terra i a l’Avi foc, dos polsims cap a l’esquerra i després en faran un glop i, refrescant-se la boca, la bufaran, l’escopiran al foc, junt amb les males energies. Quan ja vagin seient de nou els d’esperit vell, serà el torn de la comunitat. El foc es va carregant del més dolent que carreguem tots plegats. Enveges, baralles passionals, rivalitats, contradiccions.
Una segona ronda de coca. És important que el mate de la coca que anem segregant no l’empassem –al contrari del que farien els miners o els que viuen a l’altiplà a 4.000 metres a Bolívia i Perú, per gaudir de les propietats medicinals de la planta sagrada- sinó que l’escopim suaument, doncs aquesta salivera ja va carregant també les energies negatives internes. Tot enfora, sanant. De nou l’expulsió, drets al voltant de l’Avi. I arriba una ronda de chicha, oferta a la Mare Terra abans de prendre’n un poderós got sencer. Hi ha chicha de canya de sucre, d’energia masculina i molt forta de gust, i chicha blanca, de blat de moro, suau, d’energia femenina.
Alguns parlaments més dels teh walas: subratllen la concentració col·lectiva, el respecte, “estem recuperant la nostra espiritualitat, la que ens van arrabassar. Gràcies a tota la comunitat per venir, el foc dóna senyes de que estem pel bon camí en l’aixafament de les energies que no volem, les que sobren per trobar l’equilibri, però encara queda feina”. I així introdueixen la següent fase del ritual.
A través de la dansa
És l’hora d’atacar aquestes males vibracions amb moviments i música, alegres. Un ritme andí, flautes, samponyes i tambors. La dansa segueix, en fila índia –valgui la redundància- al teh wala de més experiència, el Mayor Mariano de Jambaló, un entranyable home gran de viscudes faccions indígenes. Seguint-lo dibuixem una serp en moviment mentre seguim el ritme senzill amb els peus, al batec de la música. Desfilen per la cobra humana dansant, gots de chicha i ampolletes d’aigua ardent. Sempre oferint abans de prendre’n.
Mambejant asseguts amb el foc ja havien passat una o dues hores i dansant fent giragonses, a voltes passant a saludar el foc, en passen un parell més. En la majoria de corbes de la serp humana cada component fa un volta sobre si mateix, diversificant energies. Molta experiència en la dansa guarda el Mayor Aureliano, per tal de que la serp formada per la comunitat no perdi la seva harmonia espiritual ni cap part quedi dividida o embolicada. La resta teh walas i ancians no dansen sinó que resten asseguts, propers al foc, per anar sentint com avança la cerimònia en el camp energètic on ells es troben i que hem creat entre tots. Hi ha crits d’animació, cants, bromes entre amics quan es creuen parts de la cobra –en alguns trams convertida en una festiva conga. Coets també. No per animar la gresca sinó per avisar, invocar, a tots els chxsáw, els esperits a que s’apropin a la zona on se’ls hi està rendint aquest homenatge, per què ens col·laborin en la neteja de la comunitat, en aquest cas la del poble Nasa de Corinto.
Pas a pas, al ritme, fins que para la música i la dansa. I de tornada al foc, moment de reunió i comunió. Els teh walas comparteixen sensacions, intenten expressar com estan responent les energies al nostre ritual, a la nostra petició. Sembla que les que no volem ja estan marxant, poc a poc, però hem d’anar amb compte i seguir concentrats, encara queda una mica per treballar. Després d’uns minuts d’esbarjo i xerrera, anem a per l’última fase; la Icpx Fixa Ñi o l’apagada del foc, i amb ell l’eliminació de les males energies.
A través del foc
El foc crema, pacient, amb flames mitges i espargides entre els nombrosos troncs que estan encesos. L’objectiu d’aquest moment és apagar-lo energèticament, i ho farem activant de nou la cobra i, dansant –que no ballant, en això hi fan força èmfasi els ancians- en una fila que passarà sistemàticament al voltant de la foguera, on cada participant farà un glop d’aigua refrescada amb plantes sagrades i el llançarà, amb intenció de neteja i curació, al foc. Són unes 200 glopejades carregades de la feina que fan les plantes que contenen, les ànimes de qui les expulsen i els esperits del voltant, cada vegada que la serp passa pel foc, al centre de la tulma. Qui sap si passen trenta minuts o dues hores, quan el foc ja es converteix en brasa, cada cop més humit. En va sortint cada vegada més fum fins que finalment se sap extingit, apagat. I en les seves cendres i carbó, mullats, hi ha dipositades aquelles energies de les que ja ens hem desempallegat.
Però la cobra no para; hem netejat la zona de la tulma d’energies dolentes i ja podem dilatar-nos en l’espai. El Mayor Mariano porta la dansa cap a l’esplanada del Saakhelu on hi ha un tronc d’uns trenta metres clavat al mig que acaba en tres branques. És en aquest espai sagrat on l’agost passat es va celebrar aquesta gran cerimònia de pagament a la Mare Terra, el Saakhelu, amb més de 7.000 nases participant en les danses. Imagineu si és gran, doncs, l’espai on aquesta nit, en la que els núvols ja han deixat pas a les germanes estrelles atenuades per la llum de la poderosa lluna, la cobra de la comunitat de Corinto acabarà amb aquest ritual de neteja espiritual. I sembla que hem netejat força; l’energia està transformada, el cel clar i diàfan, la gent receptiva i en harmonia.
Rodegem el tronc del Saakhelu que està adornat, en la seva base, amb un espiral de pedres blanques, representant el tot, l’infinit, la Mare. Ens ofereixen més chicha i en dos trams de la serp el ancians ens ruixen amb un ventall mullat amb aigua refrescada; ens harmonitzen per anar acabant. Formem un espiral sobre nosaltres mateixos. El desfem. Dues vegades. Potser han passat set o vuit hores des que ens hem reunit a la fi de la tarda, quan para la música i para la cobra. Celebració i alegria. És la fi d’una part del ritual.
Les cendres del foc que hem apagat amb les males energies es recullen i els ancians locals les portaran fins als pàrams sagrats, a les altures de la serra. Allà, amb un altre ritual, es deixaran a la bora d’una roca sagrada, perquè s’escampin amb l’altura, el fred i el vent.
La matinada i el nou foc
Ara ens esperen arròs, fesols, i carn d’una vaca que han sacrificat especialment pel ritual, i la invitació de que a les sis del matí ens tornem a reunir per encendre el nou foc que acompanyarà a la comunitat fins a la repetició d’aquest ritual, l’any que ve. Deuen ser les dues de la matinada. I aquestes quatre hores que resten, molts les aprofitaran per descansar, mentre els majors les passen conversant, reflexionant i escoltant algunes cançons d’una catalana mig adoptada darrerament a la que li diuen la mona. Fan una mambejada amb coca col·locant la intenció i invocant les comunitats a participar de l’espiritualitat que s’està reconquistant en aquests últims anys a través de la reapropiació dels sabers ancestrals, que mai han desaparegut, sempre han estat entre els esperits que, alguns, poden escoltar de nou. Unes dotze ampolles d’aigua ardent més tard, comença a sortir el sol. El blau elèctric de l’alba sorprèn als que han resistit la nit, que s’ha escapat tan ràpid, ben aprofitada.
A les sis, amb el sol ja totalment alçat però força tapat, ens reunim de nou, tot i que som menys; a alguns els ha pogut la son. El Mayor Aureliano i el Mayor Mariano, els més destacats dels metges tradicionals convidats, encenen el nou foc amb l’ajuda d’alguns participants, mig adormits. I passem unes dues hores, al voltant del foc, compartint i aprenent sobre l’espiritualitat nasa i la necessitat de seguir lluitant i resistint contra les forces que l’han intentat i l’intenten acabar. Unes tres rodes de coca i un parell de chicha. I l’aigua ardent que ja no para de girar sense cap esquema. Savis parlaments dels teh walas i també de gent de la comunitat, fins i tot de la mona, que se sent amb una fortalesa molt especial després del ritual i la matinada acompanyant als ancians i vol agrair eternament l’aprenentatge i compartir-ne d’altres adquirits amb altres pobles.
Dansarem al so de la música una breu estona i acabarem al voltant del foc, estenent les mans per rebre’n la nova energia, i així donarem per finalitzat el ritual.
Ja en un altre registre, baixem cap al Saakhelu. La majoria d’ancians i teh walasliteralment beguts, doncs no és bona senyal que sobri aigua ardent; podria significar que no se n’ha ofert suficient a la Mare Terra o als nostres cossos, tot purificant-los. Així que segueixen rodant de mà en mà les ampolles, oferint sempre més líquid a la terra del que ingerim.
Cada ànima marxa d’aquest espai renovada, amb l’àurea fortalitzada, el cos renovat, i esperança espiritual. El territori queda energèticament net, per viure un any més en jarmònica comunitat tot i que rodejats d’una societat malalta que hi posa obstacles.
Pay wex we we.
El enlace original es: https://bertacamprubi.wordpress.com/…/icpx-fixa-ni-el-ritu…/
